1. |
Pròleg
05:04
|
|||
2. |
Lluny de tot
04:39
|
|||
|
T'he buscat a la nit, fosca com el teu cabell.
El cor se'm fa petit sempre que tu no hi ets.
He creuat els carrers que la pluja ha mullat,
Buscant una llum que em porti al teu costat.
No sabré on anar, sol enmig de tanta gent.
T'espero al fons del bar, vull sortir d'aquí.
Vull fugir aquesta nit. Per mi res no té sentit.
Lluny de tot, ben lluny d'aquí,
En un lloc només per tu i per mi.
Les hores van passant, ja no m'importa res,
El dia em cau damunt com un insuportable pes.
Sembla que és massa tard per poder fugir.
El món continua igual però ara no et puc seguir.
La vida és massa curta per seguir vivint-la així.
Corre, agafa l'últim tren, o potser serà massa tard.
No t'aturis a dir adéu a les llums de la ciutat.
Potser algun dia tornaràs...
No sabré on anar, sol enmig de tanta gent.
T'espero al fons del bar, vull sortir d'aquí.
Vull fugir aquesta nit. Per mi res no té sentit.
Potser algun dia tornaràs...
La vida és massa curta per seguir vivint-la així.
Corre, agafa l'últim tren, o potser serà massa tard.
No t'aturis a dir adéu a les llums de la ciutat.
Potser algun dia tornaràs...
Potser algun dia tornaràs...
No sabré on anar, sol enmig de tanta gent.
T'espero al fons del bar, vull sortir d'aquí.
Vull fugir aquesta nit. Per mi res no té sentit.
Lluny de tot, ben lluny d'aquí,
En un lloc només per tu i per mi.
|
||||
3. |
Cridant el teu nom
06:12
|
|||
|
Quan per fi el sol ha mort darrere el mar
He caminat entre les llargues ombres
Dels arbres immòbils sense fulles.
Un capvespre més que em porta el teu perfum.
Cridant el teu nom enmig de la foscor.
Si et pogués tenir només un segon
Abans que el dia ens porti el matí
I el teu record s'esborri per sempre,
per sempre més.
Trist i perdut han passat les hores en va
Com els núvols al cel portant la tempesta.
Tempesta al meu cor que em mulla per dins.
Somnis d'amor en una nit solitària.
Cridant el teu nom enmig de la foscor.
Si et pogués tenir només un segon
Abans que el dia ens porti el matí
I el teu record s'esborri per sempre,
per sempre més.
Cridant el teu nom enmig de la foscor.
Si et pogués tenir només un segon
Abans que el dia ens porti el matí
I el teu record s'esborri per sempre,
per sempre més.
|
||||
4. |
Semblixtrany
05:33
|
|||
|
Camines lentament entre aquests carrers
D'un poble adormit on no s'hi troba res.
Per damunt les fàbriques veus el sol ponent
I la brossa al teu voltant arrossegada pel vent.
Pintades i inscripcions trobes a les parets
Que t'amenacen cada dia de ser el que ets.
Només damunt les cases s'alça un campanar
Que et recorda on estàs, aquí on vas començar.
Però aquest poble per a tu és ja com una presó
De la que no pots sortir, dia i nit.
Com un pes et cau damunt, amb tota la seva història.
Sembla que estàs condemnat a seguir aquí.
Com més temps passa més l'estimes.
Sembla estrany...
Com més temps passa més l'estimes.
Les grises xemeneies vomiten fum al cel
I quan es fa de nit no es veu ni un estel.
A cada cantonada la vida pot fugir
Pel forat d'una agulla, avui igual que ahir.
La rutina t'atrapa i et fa somniar
en marxar algun dia per poder respirar.
Però aquí hi ha la gent que sempre has conegut
i aquest és el lloc on sempre has viscut.
Però aquest poble per a tu és ja com una presó
De la que no pots sortir, dia i nit.
Com un pes et cau damunt, amb tota la seva història.
Sembla que estàs condemnat a seguir aquí.
Com més temps passa més l'estimes.
Sembla estrany...
Com més temps passa més l'estimes.
Semblixtrany...
|
||||
5. |
Agafa't al somni
03:15
|
|||
6. |
Digue'm que pots volar
06:43
|
|||
|
La nit guardarà els nostres secrets
Quan tornem de les muntanyes,
Sabent que hem perdut l'ànima.
Ara em sento presoner
De les veus de la gentada.
Quan tornem a camp obert
Cridarem ben fort, sense resposta:
Digue'm que pots volar
Per sobre de les mirades.
Si és que vols fer el teu propi joc
I no ser ocell en una gàbia,
Dóna'm la mà quan soni l'alba,
Tanca la porta a la ciutat.
Digue'm que pots volar
Per sobre de les mirades.
|
||||
7. |
Pluja de silenci
06:28
|
|||
|
El silenci de les hores llargues sense nom
Serà el recer per les paraules.
Quan el dia torni a caure sobre els nostres cors
Oblidarem la veritat.
I m'estimaria més
Perdre'm ara entre els teus dits
Que acabar naufragant
En un mar de preguntes per no res.
Pluja negra,
Roses mortes cauen del cel.
Pluja negra,
En un espai cremat.
Les ferides de la guerra s'obren sota el sol
D'una terra maleïda.
La misèria de la nit dels homes sense cor
Durà la mort enllà del mar.
I m'estimaria més
Perdre'm ara entre els teus dits
Que acabar naufragant
En un mar de preguntes.
Pluja negra,
Roses mortes cauen del cel.
Pluja negra,
En un espai cremat.
|
||||
8. |
Ut queant laxis
02:47
|
|||
9. |
Epíleg
06:00
|
|||
10. |
Medieval
01:49
|
|||
Otxque! La Canonja, Spain
OTXQUE! és un grup de rock simfònic de la Canonja (Tarragonès, Catalunya). Va existir durant els anys 1990 i 94. Van gravar
un àlbum, essent proclamats guanyadors del concurs Canya'n'roll '93 de la ciutat de Tarragona.
La formació base estava integrada per 4 canongins: Dani Espasa, Pep Espasa, Jordi Brunet i Jordi Alemany.
... more
If you like Otxque!, you may also like:
Purple Haus
by Bear the Mammoth
The latest album from Purple Haus is a playful and poignant exploration of progressive post-rock.
go to album
Anyone homesick for the classic sound of ’90s math rock will fall in love with the jagged guitars & tricky tempos on “LLC.”
go to album
featured on Bandcamp Radio Oct 27, 2023
go to album
featured on Bandcamp Radio Oct 27, 2023
go to album
featured on Bandcamp Radio Oct 27, 2023
go to album
Coordinate Plan 2018
by 天聲 Tation
Tation天聲樂隊 are a post-rock band from Tibet, whose expansive songs are meant to replicate the feel of a sprawling landscape.
go to album
The Long Island metal band's third album etches arena-sized hooks into their jagged compositions, deftly balancing experimental and poppy inclinations.
go to album
